Hora daurada

Posta de sol des del Turó de la Peira – Barcelona

Surt de casa. Calma i solitud envaeixen els carrers del seu barri. Més enllà, la remor dels cotxes que transiten per l’avinguda principal. Avança, a pas lent, fins els graons que la condueixen al parc, aquest plàcid indret on retroba l’harmonia, la seva essència. Arriba fins a la seva taula, s’asseu al banc de fusta i para atenció a tots els detalls que l’envolten: el cant de les garses damunt les branques dels pins, els coloms que s’aturen a prop seu, i els múltiples camins que voregen aquest singular entorn.

Resta uns minuts amb el cap recolzat damunt la taula, sentint els batecs accelerats del seu cor. La melangia pels records viscuts que no tornaran i l’ansietat per un futur incert la fan estar, per moments, en un estat d’alerta.

Cau la tarda, i el sol es va ocultant rere els arbres. S’aixeca, passeja sota un cel ataronjat i uns núvols encesos. S’abraça en un majestuós pi, alça la vista i sense deixar-se vèncer per inquietants sentiments, s’embriaga de la bellesa d’aquest magnífic ocàs.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Aoi niponcafe.blogspot.com: melangia, solitud, remor, harmonia, ocàs.

16/06/17: Tornen els ‘Fils de poesia’ a la merceria Amarant

El proper divendres 16 de juny torno a la Merceria Amarant de Manresa. Després del recital ofert el passat 21 d’abril i en què em vaig sentir molt a gust i les persones assistents van gaudir de les meves lectures, m’han demanat de tornar-hi per oferir un nou recital. Gràcies a l’Amàlia Guixà, propietària de l’establiment i a totes aquelles persones que vulguin escoltar-me un altre cop, així com a totes aquelles que s’hi vulguin afegir.

Us esperem el divendres 16 de juny a partir de 2/4 de 7 de la tarda a la Merceria Amarant de Manresa, al número 106 del carrer Viladordis.

Esdeveniment al facebook: aquí

Projecte 5×5… vols participar-hi?

El maig de l’any 2012 vaig crear aquest blog fent de l’escriptura un hàbit i una constància que he anat mantenint. En motiu del cinquè aniversari he pensat algunes activitats i propostes, la primera d’elles és aquesta: el projecte 5×5.

En què consisteix aquesta proposta? Doncs en publicar al blog un microrelat, fins el 15 de març de l’any vinent els dies del mes acabats en 5 (començant el 15 de juny) sense comptar els dies 15 i 25 d’agost, que faré vacances, i 25 desembre, dia de Nadal. Fins llavors hi haurà un total de 25 textos.

I per crear cada microrelat em farà falta la vostra ajuda. Necessitaré 25 persones que m’enviïn 5 paraules cada una, les quals inclouré a cada text.

Vols participar en aquest repte que m’he proposat i ajudar-me a inspirar-me per escriure? Doncs envia’m 5 paraules, les que tu vulguis. Les podeu enviar deixant un comentari en aquesta mateixa entrada, per correu electrònic a espilldaurat@gmail.com o a través de les xarxes socials Facebook i Twitter. Aniré publicant els textos tot seguint l’ordre en què rebi les paraules i acompanyats del nom de cadascú.

M’ajudeu a fer possible aquesta proposta? Us animeu a enviar-me 5 paraules per crear-ne una història?


PROPOSTES REBUDES (Amb data de publicació del microrelat)

  1. Aoi: melangia – solitud- remor – harmonia – ocàs (15 de juny)
  2. Mila Peiro: llum – tendresa – colors – imaginació – alegria (25 de juny)
  3. Carme Alcáraz: bondat – amabilitat – compartir – alegria – compassió (5 de juliol)
  4. Àngels Reig: llum – aigua – bosc – paraula – gos (15 de juliol)
  5. Vicenç Zumajo: apreci – admiració – enyor – cos – vida (25 de juliol)
  6. Maria José Franquet: espasme – capcot – abrusar – cirera – lluna (5 d’agost)
  7. Àngels Barea: optimisme – vida – amor – valor – somnis (5 de setembre)
  8. Núria Martínez: vida – riure – gaudir – estimar – odiar (15 de setembre)
  9. Jesús M. Tibau: pèsol – lleixa – soledat – pluja – màgia (25 de setembre)
  10. Àngels Sala: xiuxiueig – espígol – verd – despertar – promesa (5 d’octubre)
  11. Àngels Sargantana: somriure – lluna – infant – espurna – serendipitat (15 d’octubre)
  12. Carmen Femenía: finestra – blat – mà – repte – avet (25 d’otubre)
  13. Sara Albero: aire – energia – sostre – escoltar – sensacions (5 de novembre)
  14. Cookie Perales: amiga – sinceritat – cor – traïció – decepció (15 de novembre)
  15. Alba Martínez: amistat – respecte – confident – sentiment – tresor (25 de novembre)
  16. Joana Sargantana: sospir – sentiments – passió – confiança – paciència (5 de desembre)
  17. Reme Sánchez: dificultat – amor – plenitud – coratge – soledat (15 de desembre)
  18. Farners Casas: enyor – refugi – palp – roig – menut (5 de gener)

El dentista i el seu fidel company

L’arribada a aquell nou lloc em va produir cert desconcert, però ja m’hi he acostumat i m’agrada la quietud que es respira entre els carrers estrets i empedrats d’aquest petit poble. Envoltats d’aquesta calma vivim nosaltres, només ell i jo; aquella noia amb qui el meu amo festejava no ens ha acompanyat i per aquest motiu, al principi a ell se’l notava apagat, distant. Passava bona part del dia llegint, i jo reposava el meu cap sobre els seus peus perquè sentís la meva escalfor. Quan sortíem a passejar no em movia del seu costat; ell s’aturava i jo esperava fins que repreníem el camí. A vegades ens trobàvem amb altres persones i alguns m’acariciaven i jo els mostrava l’agraïment tot remenant la cua.

Una tarda en què ell badava a través del balcó vaig veure com li canviava l’expressió de la cara. I jo, que estava estirat sobre una catifa, vaig aixecar-me i vaig adonar-me que a la casa de davant, rere unes finestres reixades, hi havia una noia capficada amb la seva feina.
Des d’aquell dia, passa hores mirant-la, es vesteix elegantment, agafa flors i les desfulla mentre va dient: sí, no, sí, no… Torna a estar il·lusionat, i jo, amb la mirada i els meus gestos, li faig saber que estic content i m’assec a la seva falda, però no m’agrada gaire compartir el meu amor per ell amb algú altre. Llavors ell m’acaricia i, en veu baixa, em diu: -Jaqui, tu sempre seràs el company més fidel i més noble, i et cuidaré fins al darrer dia-. I jo sospiro plàcidament.

Avui, mentre ell està capficat en els seus pensaments i jo jugo amb una pilota, arriba un senyor amb expressió de dolor, la primera visita des que som aquí. Es tanquen en una de les habitacions de la casa i jo em quedo, amb les orelles dretes, expectant rere la porta. Sento al pacient com explica el mal que li fa la boca, i el meu amo, tot entusiasmat, comença a curar-lo tot murmurant: sí, no, sí, no…

Llavors jo corro cap a la cuina on m’espera un bol ple d’aquell tall que tant m’agrada i que devoro en pocs minuts. Entre aquests trossos de carn tan gustosos, la cuinera també m’hi ha barrejat verdura, que no m’agrada gaire. Però jo, que sóc molt espavilat, vaig separant això tan insípid.
-Sí, no, sí, no…


*Microrelat basat en ‘El dentista apassionat’ de Josep Carner, narrat des del punt de vista d’un gos. Text inclòs en el llibre ‘Carner davant 12 miralls’, del taller ‘Escriu el teu llibre de Sant Jordi’, realitzat a la Casa Elizalde de Barcelona l’hivern de 2017 amb Teresa Saborit.