24/11/17 – Acte institucional del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones

En motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència vers les Dones, el 25 de novembre, s’han programat un seguit d’activitats al Districte de Nou Barris de Barcelona. Entre elles, l’acte institucional que tindrà lloc el divendres 24 de novembre i en el qual participaré amb una lectura de poemes contra la violència masclista. Un dels tres textos que he escrit per a l’ocasió serà també interpretat en llengua de signes.

L’acte començarà a les 6 de la tarda a la plaça de Can Basté (davant del Centre Cívic Can Basté), al passeig de Fabra i Puig, 274 (Metro L5 – Virrei Amat).

*En cas de pluja, al programa hi ha un error i l’acte no es traslladaria a la seu del districte sinó a l’Espai Jove les Basses, al carrer Teide, 20 (Metro L5 – Vilapicina).

Anuncis

Decisions

Mura

Han passat uns mesos des que vaig prendre una de les millors decisions de la meva vida deixant enrere companyies poc adequades i falses amistats.
Tot va començar fa uns anys, quan em vaig apuntar en un grup de balls llatins. De seguida em vaig integrar, em sentia còmode envoltada de persones amb qui compartia una de les meves passions.
Mica en mica el grup anava creixent: especialment noves incorpoacions amb aires de superioritat, cosa que a mi em molestava. Vaig voler explicar la situació a la Marta, una de les noies amb qui havia anat teixint una entranyable amistat.
-A mi m’agrada estar bé amb tothom, no m’expliquis històries.
Em va sorprendre la seva resposta, em vaig emportar una gran decepció. Només volia transmetre el meu malestar. Necessitava algú que m’escoltés, que em comprengués. I l’únic que vaig trobar va ser rebuig.

Passaven els mesos, i la situació empitjorava cada cop més. Ballava sense entusiasme i em sentia a disgust entre persones que es reien dels altres i no acceptaven aquells que no consideraven de la seva categoria.
Necessitava expressar els meus sentiments i vaig tornar a parlar amb la Marta, a qui considerava una amiga. Un cop més, la seva manca d’interès em va acabar de decantar per prendre una decisió que em dolia, però havia d’acceptar que res tornaria a ser com abans, així que vaig deixar el grup.

Malgrat haver patit més d’una traïció al llarg de la vida, segueixo obrint-me als altres, cercant valors com la sinceritat, l’empatia i el respecte. I prenent altres camins he coincidit amb persones amb el cor ple de bondat i amor per donar.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Cookie Perales: amiga, sinceritat, cor, decepció, traïció.

La ballarina

Imatge compartida de Google

Tancada i encongida en un minúscul espai on només existeix el color negre, sense gota d’aire i amb unes sensacions d’ofec que apaguen el seu respirar. De tant en tant, uns murmuris de veus al seu voltant la mantenen en alerta, li agrada escoltar les seves converses acompanyades, en ocasions, d’unes sonores rialles. Fins que uns passos s’apropen cada cop més i, delicadament, s’alça el sostre de la seva cel·la. Ella s’estira i per fi, pot mostrar-se amb tot el seu encant i omplir-se de vida. Acompanyada d’una música suau, inicia la seva particular dansa, plena de vitalitat i energia.
Al cap d’uns breus instants tornen a empresonar-la, i la ballarina resta un altre cop dins la capseta esperant el seu anhelat moment de joia, com un cicle de vida.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Sara Albero: aire, energia, sostre, escoltar, sensacions.

Sergi

Imatge compartida de Google

A en Sergi la seva feina l’apassiona. A punt d’arribar als quaranta anys, en fa més de vint que exerceix de cambrer. Ha treballat en diversos bars i restaurants fins que fa cinc anys va obrir el seu propi negoci: una petita i acollidora granja on, de dimarts a diumenge, els veïns del barri s’hi apropen a esmorzar o degustar un bon berenar.
A en Sergi sempre li ha agradat el tracte amb els altres, i sap que alguns dels qui entren a la granja no hi van només a prendre un cafè i menjar una pasta, algunes persones busquen el caliu d’una bona conversa. També hi ha qui necessita compartir algun fet de la seva vida diària, expressar les seves inquietuds, demanar consell i, fins i tot, confessar algun secret. Tanmateix, en Sergi és una persona discreta, conscient que algunes de les històries que arriben a les seva oïda o que observa amb els seus propis ulls des de darrera la barra, no poden sortir d’allà.

Cada vespre, quan plega i se’n va a casa, una vella llar que ell mateix ha reformat i que es troba a dalt de la granja, s’adona dels llums encesos dins l’empresa situada just davant del seu establiment: un negoci que factura munts de diners diàriament, una empresa que amb els anys s’ha expandit no tan sols a nivell nacional sinó també a l’estranger. A en Sergi li van oferir la possiblitat de treballar-hi i treure’s un bon sou, un sou amb el qual no hauria de patir per arribar a final de mes. Però ell és feliç amb el que fa i no ho canviaria per res del món.
Tanca la porta, abaixa la persiana i sap que l’endemà al matí, el director i el gerent d’aquesta empresa, els seus germans bessons, aniran a esmorzar a la granja.


Text publicat a la web de VullEscriure, corresponent a la Crida 105. Text que havia d’incloure la paraula “germans” i, com a minicrida opcional, els protagonistes del microrelat havien de ser tres germans bessons.

Silents plors

Silents plors de dolor cauen
damunt les tombes del cementiri,
on fileres de nínxols omplen de
desolació els cors dels qui bateguen.
Gotes de nostàlgia envaeixen
tantes ànimes plenes de solitud
i tristesa; enyorada malenconia
que abraça pells tatuades
de somnis esquinçats.
Amb els ulls entelats de llàgrimes
l’esguard es perd en les fotografies
d’un llibre desclòs de records,
instants que el temps ha aturat
al rellotge de l’ànima,
retalls de vida guardats
en un bocí del cor.