Sense rumb

La pluja l’obligà a refugiar-se sota la porxada
d’aquella àmplia i sempre solitària plaça, però
el fort vent bufava cap a ella i una tempesta de pedra
li colpejava el seu cos, afeblit després de dies divagant,
sense rumb, per aquella ciutat desconeguda.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s