Cada endemà / I

L’estació era el punt de trobada per aquells dos desconeguts, que amb el pas dels dies es van anar apropant, i sense creuar-se cap paraula van començar a caminar pels carrers d’aquella vila antiga i grisa. Descobrint-ne els seus racons més amagats,descobrint les seves ànimes. Una taverna amb taules i bancs de fusta era el seu refugi en dies de pluja i fred. Callats, amb el got a la mà i la calma del qui no vol viure depressa, les hores s’esmunyien ràpidament entre intenses i profundes mirades. Finalment, el retorn al punt de trobada es convertia en punt de partida, en l’últim adéu no pronunciat. I alhora naixia la il·lusió per l’esperat retrobament cada endemà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s