Un trosset de tu

Camino descalça per aquesta platja, buscant entre els grans de sorra, un trosset de tu. M’assec vora l’aigua mentre dins meu ressona el silenci de les onades del mar encalmat. Tanco els ulls i imagino la lluna, misteriosa i absent, única companyia en aquesta nit que albira ser llarga. La llum intermitent del far, majestuós i proper, il·lumina la meva pell, tatuada amb els teus petons. I la meva ànima, vestida amb la teva nuesa, despulla el meu cor d’enyorança.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s