He respirat

He respirat l’olor de fum dels teus llavis, he tastat l’inigualable gust de la teva pell i m’he perdut pels indesxifrables camins de la seva bellesa. He recordat una vegada i una altra aquelles nits i aquells dies on els dos érem u, on no importaven les hores i on les busques del rellotge bategaven al compàs dels nostres petons. I ara em pregunto perquè he deixat de respirar-te, perquè les agulles del rellotge han quedat aturades en aquesta cambra de records inesborrables, i perquè sense ni tan sols proposar-nos-ho, hem quedat encallats al mig d’aquest camí, perquè no hem volgut avançar junts, en el camí de la vida.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s