Tempestes

Des d’aquesta cambra freda i humida veig camins obacs tenyits de blanc i dolls d’aigua glaçats. Els arbres, despullats de fulles, arreceren a les seves fines branques petits ocellets en busca de refugi. El fred em pessiga l’ànima i fa brollar gotes de neu que queden tatuades a la meva pell, pàl·lida com els primers raigs de sol d’un hivern més. Respiro l’olor de fum de les xemeneies barrejada amb olor de cafè calent; això escalfa el meu cor, buit de tendresa des que una tempesta d’amor estiuenc va acabar en una tardor plujosa de decepcions. Passarà l’hivern i tornarà a esclatar la primavera, i amb ella la bonança, camps tenyits de vermell i arbres florits. I de bell nou, un altre estiu arribarà. Qui sap si acompanyat d’una nova i intensa tempesta d’amor, aquest cop més duradora, eterna tanmateix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s