El petó

Passejo per un camí ample i planer mentre vaig deixant enrere el riu glaçat i troncs encallats al costat de la resclosa. M’endinso en aquesta ciutat que ara de matinada em parla des del silenci més profund i m’arrecero del fred sota la porxada d’una petita placeta, allà on el teu record es fa més intens. Els torno a veure, mig esborrats pel pas del temps, els nostres noms escrits en aquell banc, el banc on ens vam fer el primer i últim petó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s