Silencis

En el camí de la nostàlgia sempre hi haurà l’ombra del teu record, i les petjades d’un estiu ple de música i dansa, de capvespres a la platja i nits sota els estels de la ciutat. I de tants silencis que ens regalàvem, mentre buscàvem els mots que amagàvem sota la pell de l’ànima, allà on els anhels es transformaven en pors. No m’acostumo a la solitud dels dies sense tu, i resto abraçada al teu darrer silenci, el que em vas regalar una càlida tarda de setembre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s