Lentament

Lentament,
vull que m’arribi l’oblit.
Que aquestes gotes d’enyor
impregnades a la pell
desdibuixin el teu record.
Que els sentiments
tenyits de dolor
es converteixin en cendra.
Que la nostàlgia voli
entre els estels d’una fosca nit,
que nedi entre les onades
d’una platja qualsevol.
I cel amunt, i mar endins,
l’anhelat oblit, sense recança,
porti escrit el teu nom.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s