A les baranes del cel

Recolzada a les baranes del cel
miro com l’aigua repica damunt les teulades
i els vidres entelats de les finestres closes.
Obro les mans al cel,
voldria eixugar els núvols
però no puc aturar la pluja.
Canto la lenta melodia d’una cançó
que s’escampa pels marges
d’uns carrers solitaris.
Canto fort, perquè sentis com
la meva veu tremolosa ressona a prop teu.
I amb les mans i la pell xopes de desig,
al bressol del cel, em quedo esperant-te.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s