Cau el silenci

De sobte,
entre un hola i un adéu
cau el silenci.
Els monstres de la por
m’han pres les paraules
que pensava escriure’t. (…)
Inútilment, passejo
per indrets que coneixes.
Trepitjo fulles mortes,
com morts els versos
que estan enterrats dins meu.
Amb les mans tacades de sang
desfaig camins sense destí
mentre recullo petites pedres,
i amb elles escric el teu nom
damunt indrets que ja coneixes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s