Crònica Diada de Sant Jordi a Sant Vicenç de Castellet

M’agradaria fer una crònica de la diada de Sant Jordi d’enguany i expressar allò positiu però també alguns aspectes que no em van agradar del passat 23 d’abril a Sant Vicenç de Castellet.

A partir de 2/4 de 9 del matí es van començar a muntar parades de llibres i roses a la plaça de l’Ajuntament. La meva sorpresa, i la d’altres persones que van venir a la fira i amb qui ho vam comentar, és que una de les parades tenia alguns gerros amb roses de plàstic i la resta de material eren revistes i articles de bijuteria, els quals no portaven cap element de referència d’aquesta diada, ja fossin arracades o polseres amb alguna rosa, per exemple. En les bases per participar a la fira, publicades a la web de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, s’especificava clarament que a la parada només s’hi podien portar elements específics de Sant Jordi. Què hi feia doncs, aquesta parada amb els articles que he esmentat? I a més a més la parada estava ubicada al mig de la plaça, en el lloc més visible. I les escriptores del poble, que lògicament portàvem llibres i altres coses fetes expressament per aquest dia, estàvem en un racó de la plaça. Ja costa prou que la gent s’acosti que encara t’ho posen més difícil.

Altres coses: al llarg del dia es van celebrar vàries activitats a la mateixa plaça, una d’elles ball country des de les 11 del matí fins gairebé les 2 del migdia. Personalment no ho trobo adequat per aquesta diada i a més tanta estona.
A la tarda va haver-hi un grup d’animació infantil que van cantar i explicar contes als nens i nenes. El so era tan fort que si s’acostava algú a les parades ni cridant ens sentíem. Hi va haver gent que se’n va anar perquè el so tan elevat els molestava.

I un darrer apunt pel que fa a les coses negatives: paral·lelament a la fira que tenia lloc a la plaça de l’Ajuntament, al carrer Gran se celebrava un “mercat de Sant Jordi”. No hi vaig anar per raons òbvies però parlant amb persones que van passar-hi van comentar que hi havia algunes parades de productes d’alimentació. Això sumat al fet que una de les parades de la fira no fos exclusivament amb articles d’aquesta diada em fa pensar en quin és el Sant Jordi que es vol en aquest poble. Un mercat amb productes d’alimentació? Encara que fossin quatre parades, tant se val. Que una de les parades vengui altres coses no relacionades amb aquest dia també és acceptable? Quina mena de cultura és aquesta? Cultura del consumisme.

Sincerament i després de tot això, a més del poc ambient en general, poques ganes de tornar a participar en un Sant Jordi en aquest poble. Les fires en general són bastant desastroses i costa moltíssim que la gent s’apropi, i evidentment es té el dret a dir que no agrada el que fas però si ni tan sols es mostra cap interès en conèixer-te…

Després de tot això comentar que no tot va ser negatiu. Agrair a les poques persones que van passar per la parada, que es van interessar, i aquells que van fer alguna compra. Vam estar compartint parada amb la poeta Marlene Denís i amb Reme Sánchez, artterapeuta autora del llibre, en format artesà, ‘Pinzellades que obren camins’.

Anuncis

One thought on “Crònica Diada de Sant Jordi a Sant Vicenç de Castellet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s