Complicitats artístiques

Na Margarida i jo passem la setmana a la fruiteria que vaig heretar dels pares. A la botiga, a més de la clientela habitual, també hi entren fotògrafs i artistes a contemplar les imatges que decoren les diferents parets de l’establiment.

Sempre que m’és possible agafo la càmera i surto a retratar els carrers i edificis més emblemàtics de la ciutat, això és el que a mi em fascina. És clar que he d’anar en compte a l’hora de disparar: enquadrar bé l’angle, no tallar cap dels elements que vull mostrar… els rodets tenen un nombre determinat de fotografies, i na Margarida em renya cada cop que li dic que n’he comprar més.
-Josep -rondina tota esverada- això és una ruïna!
Però aquesta és la meva passió. Per mi, la fotografia és capturar instants, deixar empremta d’uns records, expressar sentiments.

Fa uns mesos, en un assolellat matí de primavera i tot passejant pels voltants de Manacor, vaig descobrir una caseta blanca, i al costat, un camp de blat. Des de llavors hi vaig tot sovint. M’encanta observar els canvis segons l’època: ros, verd, llaurat… el blat i la quietud de la naturalesa m’omplen els sentits, em renoven l’ànima.
En una d’aquestes sortides i mentre contemplava el verd intens del blat i el comparava amb les imatges preses al camp, vaig coincidir amb un senyor que duia una tela i uns pinzells. Vam conversar, i n’Antoni Bauzà, com em va dir que es deia, em va explicar que ell només hi podia anar un parell o tres de cops al mes, perquè tenia una botiga de vetesifils a la Ciutat de Mallorques.
-Cada cop que vinc trobo el camp diferent. Així no hi ha manera d’acabar mai el quadre que vull pintar -va protestar n’Antoni.
Sabent que aquell home no podia acudir tan sovint com jo en aquell indret, vaig pensar en fer-li una proposta.
-Què li sembla si s’emporta una de les meves fotografies del camp de blat? -li vaig proposar-. D’aquesta manera podrà seguir amb el seu quadre sempre que vulgui.
N’Antoni, de reüll, va mirar les meves imatges i, en veu baixa, el vaig sentir murmurar:
-Aquest fotògraf pretén que vingui encara menys al meu apreciat refugi -va expressar fent una ganyota-. És clar que podria seguir venint igualment i, amb les seves fotografies, enllestir el quadre…
N’Antoni va sospirar i va fixar la vista al camp de blat. Pensatiu, va sospesar la meva proposta.


*Microrelat basat en ‘L’artista d’un sol cuadro’ de Josep Carner, narrat des del punt de vista d’un fotògraf. Text inclòs en el llibre ‘Carner davant 12 miralls’, del taller ‘Escriu el teu llibre de Sant Jordi’, realitzat a la Casa Elizalde de Barcelona l’hivern de 2017 amb Teresa Saborit.

Anuncis

One thought on “Complicitats artístiques

  1. Retroenllaç: ‘Carner davant 12 miralls’ – ESPILL DAURAT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s