El dentista i el seu fidel company

L’arribada a aquell nou lloc em va produir cert desconcert, però ja m’hi he acostumat i m’agrada la quietud que es respira entre els carrers estrets i empedrats d’aquest petit poble. Envoltats d’aquesta calma vivim nosaltres, només ell i jo; aquella noia amb qui el meu amo festejava no ens ha acompanyat i per aquest motiu, al principi a ell se’l notava apagat, distant. Passava bona part del dia llegint, i jo reposava el meu cap sobre els seus peus perquè sentís la meva escalfor. Quan sortíem a passejar no em movia del seu costat; ell s’aturava i jo esperava fins que repreníem el camí. A vegades ens trobàvem amb altres persones i alguns m’acariciaven i jo els mostrava l’agraïment tot remenant la cua.

Una tarda en què ell badava a través del balcó vaig veure com li canviava l’expressió de la cara. I jo, que estava estirat sobre una catifa, vaig aixecar-me i vaig adonar-me que a la casa de davant, rere unes finestres reixades, hi havia una noia capficada amb la seva feina.
Des d’aquell dia, passa hores mirant-la, es vesteix elegantment, agafa flors i les desfulla mentre va dient: sí, no, sí, no… Torna a estar il·lusionat, i jo, amb la mirada i els meus gestos, li faig saber que estic content i m’assec a la seva falda, però no m’agrada gaire compartir el meu amor per ell amb algú altre. Llavors ell m’acaricia i, en veu baixa, em diu: -Jaqui, tu sempre seràs el company més fidel i més noble, i et cuidaré fins al darrer dia-. I jo sospiro plàcidament.

Avui, mentre ell està capficat en els seus pensaments i jo jugo amb una pilota, arriba un senyor amb expressió de dolor, la primera visita des que som aquí. Es tanquen en una de les habitacions de la casa i jo em quedo, amb les orelles dretes, expectant rere la porta. Sento al pacient com explica el mal que li fa la boca, i el meu amo, tot entusiasmat, comença a curar-lo tot murmurant: sí, no, sí, no…

Llavors jo corro cap a la cuina on m’espera un bol ple d’aquell tall que tant m’agrada i que devoro en pocs minuts. Entre aquests trossos de carn tan gustosos, la cuinera també m’hi ha barrejat verdura, que no m’agrada gaire. Però jo, que sóc molt espavilat, vaig separant això tan insípid.
-Sí, no, sí, no…


*Microrelat basat en ‘El dentista apassionat’ de Josep Carner, narrat des del punt de vista d’un gos. Text inclòs en el llibre ‘Carner davant 12 miralls’, del taller ‘Escriu el teu llibre de Sant Jordi’, realitzat a la Casa Elizalde de Barcelona l’hivern de 2017 amb Teresa Saborit.

Anuncis

One thought on “El dentista i el seu fidel company

  1. Retroenllaç: ‘Carner davant 12 miralls’ – ESPILL DAURAT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s