Hora daurada

Posta de sol des del Turó de la Peira – Barcelona

Surt de casa. Calma i solitud envaeixen els carrers del seu barri. Més enllà, la remor dels cotxes que transiten per l’avinguda principal. Avança, a pas lent, fins els graons que la condueixen al parc, aquest plàcid indret on retroba l’harmonia, la seva essència. Arriba fins a la seva taula, s’asseu al banc de fusta i para atenció a tots els detalls que l’envolten: el cant de les garses damunt les branques dels pins, els coloms que s’aturen a prop seu, i els múltiples camins que voregen aquest singular entorn.

Resta uns minuts amb el cap recolzat damunt la taula, sentint els batecs accelerats del seu cor. La melangia pels records viscuts que no tornaran i l’ansietat per un futur incert la fan estar, per moments, en un estat d’alerta.

Cau la tarda, i el sol es va ocultant rere els arbres. S’aixeca, passeja sota un cel ataronjat i uns núvols encesos. S’abraça en un majestuós pi, alça la vista i sense deixar-se vèncer per inquietants sentiments, s’embriaga de la bellesa d’aquest magnífic ocàs.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Aoi niponcafe.blogspot.com: melangia, solitud, remor, harmonia, ocàs.

Advertisements

One thought on “Hora daurada

  1. Retroenllaç: Projecte 5×5… vols participar-hi? | ESPILL DAURAT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s