Marató d’escriptura: #7lletres #tweetrelat

Des del 18 de maig fins al 5 de juliol ha tingut lloc una marató d’escriptura organitzada pels convocants del Premi 7 lletres i Vull Escriure. A través dels seus comptes de Twitter, cada dilluns i cada dijous s’ha publicat una proposta per escriure una petita història relacionada amb el gènere negre. Un cop acabada la marató, es van sortejar 3 lots de llibres entre tots els participants. El sorteig va tenir lloc el divendres 7 de juliol durant l’entrega del XII Premi 7lletres.

A la marató hi hem participat 85 escriptors amb un total de 745 textos. A continuació adjunto els textos que he escrit per a cada paraula o imatge proposada.

  • Va agafar la pistola, decidida a acabar la tasca que fins ara ningú no s’havia atrevit a portar a terme.
  • Amb tinta negra, les parets d’aquell ruïnós casalot contenien inquietants missatges que el feien avançar amb cautela.
  • La silueta que s’intuïa damunt l’asfalt era una prova més d’un crim amb massa interrogants per resoldre.
  • Ella ja tenia les copes preparades. Quan ell va arribar les va canviar de lloc. Com sabia ara quina contenia el verí?
  • El cos damunt l’asfalt, uns metres més enllà la seva camisa amb una cartera plena de bitllets. Què pretenia l’assassí?
  • Tenia tanta ambició pels diners que estava disposada a tot. Si calia tacar-se les mans de sang no dubtaria.
  • Sense coartada i amb el seu llarg historial de furts, qui es creuria que, aquest cop, era innocent?
  • Quan es va veure amb les manilles posades va entendre el mal que havia provocat amb aquella venjança.
  • -The de confessar un secret -va dir, seriós. Serien certs, doncs, els rumors que li havien arribat? Va pensar ella.
  • Abans de desfer-se del cadàver va tallar-li la mà dreta. Una més per guardar amb les de les anteriors víctimes.
  • Llegia una novel·la negra sota la llum d’un fanal. De cop, unes taques de sang van caure sobre les pàgines del llibre.
  • No li calia dinamita. La informació que sortiria a la llum faria explotar una autèntica bomba de rellotgeria.
  • Havia deixat rates mortes a l’entrada de cada casa. Volia acabar amb la calma d’aquell poble de carrers empedrats.
  • Satisfeta, observo el seu cos surant a la piscina. Fins i tot la lluna, únic testimoni del crim, em somriu.
  • Pensava que el seu era un joc clandestí i que no l’enxamparien. Però ja feia dies que algú seguia els seus passos.

Deixo l’enllaç al blog de Vull Escriure per si voleu llegir la resta de textos dels altres escriptors: http://www.vullescriure.cat/blog.html 

Finalment donar les gràcies per aquesta iniciativa; per part meva ha estat la primera vegada en què m’he llançat al gènere negre i ha estat especialment divertit, així com interessant anar llegint els textos dels altres participants. A l’espera d’altres propostes per animar-nos a seguir escrivint.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s