Tres microtexts per abraçar la música

Sort – Fotografia d’Aoi: niponcafe.blogspot.com

Ompliré de música tots els records
que em parlen de tu, escrivint
càlides notes als pentagrames
que recorren els camins de l’ànima.

La música ressona dins l’ànima
mentre canto les notes de la nostra melodia
i invento els passos de la dansa
que un dia tornarem a ballar.

Abracem-nos amb la mirada
i deixem que la música segueixi escrivint
els versos d’aquest amor infinit.

Anuncis

Ànima de somriures

Imatge compartida de Google

Arriba a casa i comença a treure’s el maquillatge del rostre. De fons, les notícies a la televisió: política, conflictes bèl·lics, incivisme… fets negatius, desesperançadors. Segurament per això en Narcís va escollir la seva feina. A ell li agrada repartir felicitat i sobretot fer riure. El món necessita més humor, i especialment més amor. L’ésser humà hauria d’estimar més en lloc d’odiar tant; està convençut que si fos així tot seria diferent. Per això, en els seus espectacles com a pallasso, a en Narcís, a més de provocar somriures li agrada transmetre valors com la generositat, l’empatia, l’ajuda mútua i la diversitat.

En l’actuació que ha ofert aquesta tarda, grans i petits s’han divertit escoltant les seves històries i, sap que un dia més, ha fet gaudir i ha gaudit contemplant les cares d’alegria dels nens i els adults que els acompanyaven.
Quan ha acabat l’espectacle són molts els qui s’han apropat a saludar-lo i felicitar-lo. Com en altres ocasions, una nena li ha donat un tros de paper que ell ha guardat a la seva motxilla. Ara que ja s’ha tret el maquillatge es disposa a llegir les paraules que li han dedicat:
“Gràcies per aquests bons moments, quan sigui gran vull fer el mateix que tu”.
Un senzill missatge que dóna sentit a la seva tasca i l’empeny a seguir creient en els seus valors.
Agafa la capsa de l’escriptori on guarda altres notes que contenen frases similars. Retalls d’emocions, d’alegries, de somriures. Retalls de vida.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Núria Martínez – magiadellibres.blogspot.com: vida, riure, gaudir, estimar, odiar.

Mans amigues

Imatge compartida de Google (no n’he trobat l’autoria)

Cada matí obre la porta de la consulta amb el mateix entusiasme que el primer dia, amb la il·lusió d’haver fet realitat un dels seus somnis. L’Alba s’asseu a la cadira del seu despatx, obre l’agenda i repassa les visites del dia. La seva feina l’apassiona, escoltar i ajudar els altres és un dels seus trets característics. Des que era una nena ho va tenir clar: volia estudiar psicologia. A la universitat va obtenir excel·lents resultats, i en acabar la carrera va seguir formant-se i va poder treballar en el que més li agrada. Lluitadora incansable, perseverant i amb la idea de tenir el seu propi negoci, fa cinc anys va reunir la força i el valor per aconseguir-ho.

La incertesa de no saber si se’n sortiria mai li han perdre l’optimisme, i malgrat les dificultats inicials, el bon funcionament del negoci li ha permès també, amb 35 anys acabats de fer, independitzar-se. Viu a la casa que havia estat dels avis, en un tranquil barri de la ciutat, lluny de les multituds i aglomeracions, com a ella li agrada. L’àvia va morir fa poc més d’un any, l’avi fa tan sols cinc mesos. Cada cop que entra a la que ara és la seva petita llar, un munt de vivències retornen dins dels seus pensaments. L’Alba estava molt unida als avis, especialment a ell. Té molt present quan, de petita, l’avi l’anava a buscar a la sortida de l’escola, la portava a berenar i a jugar al parc, li explicava com va conèixer l’àvia i l’amor que junts van construir malgrat les dificultats de l’època.
L’Alba sent l’absència dels avis en els petits detalls de cada dia i, malgrat que de cara als altres fa el cor fort, quan està sola es trenca.

Treu el mòbil de la bossa, busca el número de la Natàlia, companya a la universitat amb qui conserva una bona amistat. Necessita parlar dels seus sentiments, necessita algú que l’escolti, algú que sàpiga trobar les paraules adequades per poder recuperar la seva valentia i no perdre l’entusiasme. I és que hi ha moments a la vida en què les persones que es desviuen per als altres necessiten algú que les acompanyi a elles.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Àngels Barea: optimisme, vida, amor, valor, somnis.