Teixint sentiments

Un Sant Jordi més, llibres i roses vesteixen els carrers i places de pobles i ciutats. Com cada diada, surto a passejar a primera hora del matí i, sense aglomeracions, puc badar amb calma per les parades. Al cap d’una hora torno a casa amb una bossa plena de lectures i, asseguda davant de l’escriptori em poso amb la meva rutina, la meva passió: agafo paper i ploma i començo a escriure. Després de rellegir i retocar, em sento orgullosa del meu poema, inspirat per aquest dia ple de lletres i olor de vida.

Al menjador, la mare seu al balancí. Contemplo com les seves mans arrugades teixeixen un jersei.
-Ja has escrit, Alba? -em pregunta alçant la vista.
-Sí, mare -responc mentre li atanso el full amb els meus versos.
-Lluita pel que t’agrada, Alba -em diu tot seguit mentre una llàgrima li regalima galta avall-. Escriu. Potser algun dia hi haurà llibres teus als aparadors de les llibreries, a les lleixes de les biblioteques. No deixis d’expressar tot allò que portes dins.
M’apropo al seu costat i li faig un petó. No acostumem a parlar dels nostres sentiments i mai no tenim converses profundes, però sabem què s’amaga en els nostre silencis, què hi ha dins les nostres mirades. I per sobre de tot, allò que més reconec en l’esguard de la mare és tot l’amor que té per donar.


Text presentat al 6è Concurs de relats breus de Regió 7. Escollit entre els deu finalistes de 34 obres presentades.

Enllaç notícia: http://www.regio7.cat/diada-sant-jordi/2018/05/18/manresana-paula-rubiralta-guanya-6e/476627.html

Enllaç relat ‘Teixint sentiments’ publicat a la web de Regió 7: http://www.regio7.cat/diada-sant-jordi/2018/05/07/teixint-sentiments/474428.html

Enhorabona a les guanyadores i a la resta de finalistes i participants.

Anuncis

El concert

Le concert, Nicolas Tournier, 1630-35

A la Taverna cada diumenge hi té lloc un concert a càrrec d’una orquestra que, amb tota la seva passió i delicadesa, fa vibrar els cors de les persones que acudeixen a la cita. Peces amb melodies suaus i evocadores, cançons més alegres i rítmiques, cada interpretació és una delícia pels seus sentits.

Va ser en un d’aquests concerts, una tarda primaveral, on es van conèixer la Natàlia i en Juli. Des que les seves mirades es van trobar per primera vegada, la música va esclatar dins seu amb una força huracanada. Setmana rere setmana, il·lusionats i amb l’anhel de descobrir les seves ànimes sensibles, les notes de cada peça bategaven al seu interior in crescendo, com els seus sentiments.

Tres anys després, la Natàlia i en Juli segueixen acudint als concerts de la Taverna, el lloc que els ha unit gràcies a la música que porten dins seu, la música de l’amor.


Primera aportació que faig a Relats conjunts, que cada mes proposa escriure un text a partir de la imatge d’un quadre. http://relatsconjunts.blogspot.com/2018/04/el-concert.html

Vida escollida

Segon diumenge del mes d’abril i primer dia de primavera amb temperatura suau i agradable; la pluja dels últims dies ha quedat enrere i els núvols s’han esvaït deixant pas a uns càlids raigs de sol.
A l’àrea d’esplai de Can Caballé les taules s’omplen de famílies i excursionistes que hi fan parada després de gaudir de les moltes rutes que es poden fer per l’entorn: corriols plens de fonts i salts d’aigua i camps tenyits d’un groc intens amb les primeres roselles als marges dels camins.

La Marta i l’Oriol, encarregats de la gestió del bar de l’àrea d’esplai, treballen cada cap de setmana sense descans. Al final de la jornada, quan retornen a la masia on viuen des de fa dos anys, pensen en els cinc dies que tenen per endavant i que dediquen a preparar les comandes del bar i les feines de la llar. A les hores lliures surten d’excursió amb el seu gos. Amb molta menys gent de l’habitual entre setmana, s’embriaguen de la calma de la natura. Satisfets de compartir la vida que han escollit, la vida que els omple de felicitat.


Microrelat publicat a ‘Palabra Obligada’ a partir de la paraula proposada durant el mes d’abril: primavera.
https://palabraobligada.wordpress.com/2018/04/24/vida-escollida/

Natura i emocions

Flors de cirerer i ametller, un camp ple de roselles, un grup de cigonyes sobre les aigües del llac, una formiga damunt d’una fulla verda… Dins els ulls de la Teresa s’hi percep l’emoció que li desperta cada una de les fotografies que té davant seu, imatges que formaran part de la seva propera exposició, titulada “Natura i emocions”.
Des de la terrassa de casa, alça la vista, contempla el cel blau i llavors s’adona de la seva presència. L’observa com vola entre les flors.
Agafa la càmera, companya inseparable i, amb la paciència que requereix captar una bona fotografia, espera. La mirada de la Teresa segueix el vol de la papallona i, quan finalment aquesta s’atura damunt els pètals d’una orquídia, prem el botó de la càmera.
Satisfeta i il·lusionada, la Teresa somriu. Podrà afegir una altra fotografia a la seva exposició.


Microrelat publicat a ‘Palabra Obligada‘, amb la paraula proposada durant el mes de març: papallona.
https://palabraobligada.wordpress.com/2018/03/26/natura-i-emocions/

També vaig escriure un haiku que es pot llegir en el següent enllaç:
https://palabraobligada.wordpress.com/2018/03/13/haiku-11/

Primeres il·lusions

Més presents que mai, un mar de pensaments negatius envaeix la ment de la Cristna.
“No seré capaç de fer-ho. I si em quedo en blanc? Em tremolarà la veu…”
Frases que s’han repetit al llarg del dia i que, per moments, fins i tot li han fet replantejar l’anul·lació de l’esdeveniment que viurà d’aquí poques hores.
Mira el rellotge, prepara el que necessita i, gens convençuda, surt de casa direcció Ca la Fly, una taverna que deu el nom a la gosseta dels amos.
Familiars, amics i veïns del poble omplen una de les sales del local. Tots la saluden i li transmeten força i ànims.
A les vuit i vuit minuts i feta un sac de nervis, la Cristina puja a l’escenari, afina la guitarra i la veu i comença a interpretar la primera peça del seu primer concert:

Nous horitzons
s’obren davant meu.
Omplo de melodies
els meus sentiments.
Notes plenes
de fortalesa.

Neix un somriure,
cau la màscara,
desapareixen les pors.
Per fi puc ser jo…

Quaranta-cinc minuts després, cançons de diferents èpoques i estils i algunes compostes per ella mateixa han entusiasmat el públic. Els nervis i la inseguretat que la Cristina mostrava al principi han anat desapareixent a mesura que ha anat avançant el concert.
Després d’aplaudiments i felicitacions, la vetllada es clou amb la primera cançó que va aprendre quan va començar les classes de guitarra. Una peça que la condueix a un estat de nostàlgia però que va ser el punt de partida del seu somni. Amb la complicitat del públic, la Cristina i els assistents canten el famós “Boig per tu” del mític grup Sau.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Marina Sánchez: pors, inseguretat, somriure, nostàlgia, horitzons.