A flor de pell

Platja del Bogatell – Barcelona

Posa els peus descalços damunt la sorra fresca; els primers raigs de sol neixen rere l’horitzó. Fa dos anys, una postal gairebé idèntica. Davant d’una mar en calma i una platja solitària, els seus braços envoltant un cos menut, aquells petons amb gust de sal, els ulls brillants per la màgia que junts van crear.

Inesborrables instans tatuats en el seu interior. Des de la primera vegada que les seves mirades, tímides, es van creuar. Les primeres paraules, les primeres trobades. De seguida va sentir per ella un immens apreci, una profunda admiració. I finalment, amor. Un amor que va arribar sense buscar-lo, com arriben els veritables amors, aquells que et sacsegen, que et fan qüestionar i replantejar tantes inquietuds de la teva vida.

Una curta i intensa història que va acabar sense ni tan sols un adéu. Només pors, interrogants i dubtes per resoldre. Ara, tot sol davant del mateix indret on va viure un dels millors records d’aquell estiu, sap que hi ha ferides difícils de cicatritzar, ferides obertes clavades a la memòria de l’ànima, sentiments que bateguen a flor de pell. Absències que omplen, dia a dia, els buits de l’enyor.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Vicenç Zumajo: apreci, admiració, enyor, cos, vida.

Moments d’inquietud

Bitxo (2001-2016)

Divendres vespre. Comencen tres dies de festa major al poble però jo sempre he estat amant de la calma, del silenci. Agafar motxilla, càmera, menjar i beguda i caminar per la muntanya, endinsar-me al bosc i respirar l’aire de la natura. Així que amb el meu inseparable i fidel company, en Bitxo, mantindrem la nostra rutina.

Sortim de casa cap al carrer de l’ermita i agafem el camí del Parc Natural. De cop, un fort so anuncia l’inici de la festa major. El Bitxo s’espanta i, de l’ensurt, em fa una estrebada i em quedo amb la corretja als dits mentre s’escapa.
-Bitxo! Bitxo! Maleïts petards!
Em poso a córrer però l’he perdut de vista. Arribo a l’encreuament on hi ha dos camins: el que va cap al gorg i l’altre que enfila cap a la muntanya. Agafo el del gorg. Arribo a la primera font, pujo les escales que condueixen a un corriol estret. Uns metres més enllà una altra font. I al fons, el gorg. Ni rastre del Bitxo. Em desespero. Començo a plorar. El cap em va a cent per hora i un munt de pensaments m’apareixen a la ment. Agafo aire. Torno enrere. Altre cop a l’encreuament de camins. Travesso les fustes que porten a l’altre costat de la riera. Uns metres més enllà, a terra, hi ha un collar antipuces. És el del Bitxo.
-Bitxo! On ets? Bitxo! -no he deixat de cridar-lo en cap moment.
Aquesta ruta l’hem recorreguda uns quants cops. No gaire lluny hi ha una barraca de vinya. Potser s’hi ha amagat. Corro tan depressa com puc i, esbufegant, arribo a la barraca. Hi entro. És aquí!
-Bitxo! -corro cap al seu costat amb la cara xopa de llàgrimes- Com m’has fet patir, sort que t’he trobat.
Ell està arraulit, tremolant com una fulla. L’acaricio i l’abraço fort. Li dono aigua i unes galetes. Somric. Sospiro profundament. Li poso la corretja i agafem el camí de tornada al poble.

Un cop a casa el Bitxo se’n va directament en una habitació. Hi entro i encenc el llum. Està espantat, al costat del llit. Miro per la finestra i una cortina de fum cobreix el cel. Ha començat el correfoc. Abaixo la persiana, m’assec a terra i observo els ulls de terror del Bitxo. Noto el pànic a la seva mirada i hi puc llegir els seus pensaments:
-Soroll, petards, foc… si sabessin com m’aterroritza. Si per mi fos, res de tot això existiria. Paraula de gos.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Àngels Reig: llum, aigua, bosc, paraula, gos.

Grams de bondat

Floristeria Mercat de la Mercè – Barcelona

Roses, clavells, cactus, ficus, cintes… cada dia decora l’aparador de la floristeria on treballa. Li encanta preparar rams, centres de taula, aconsellar sobre plantes… a més té bon tracte amb els clients, tots en destaquen la seva amabilitat i simpatia.

Les hores lliures les dedica, en bona part, a ajudar els altres. Sempre ha sentit compassió pels més necessitats, pels més dèbils i per aquells que se senten sols. Cada tarda va a una residència, allà conversa amb els avis, passeja pel jardí, amb alguns realitzen activitats creatives… compartir una estona amb ells la fa sentir útil, l’omple d’alegria.

Avui és un dia especial. Ha preparat un ram de roses, hi ha posat un llaç i una targeta amb un missatge de felicitació. Arriba a la residència i se’n va cap al primer pis, a l’habitació 115. Obre la porta, la troba asseguda en una cadira al costat de la finestra.
-Anna! Quin ram tan bonic! -exclama la senyora de pell blanca i cabells grisos amb un somriure als llavis.
-L’he preparat amb molt d’amor per tu. Per molts anys, ja en són 89!
-Tu sí que véns perquè et surt de dins, perquè ets una persona bondadosa, perquè m’estimes de debò. Gràcies, bonica. -li diu amb els ulls negats de llàgrimes.
Ella s’acosta, li fa un petó i, àvia i néta, es fonen en una abraçada.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Carme Alcáraz: bondat, amabilitat, compartir, alegria, compassió.

Bocins de solidaritat

Uns gatets a Salelles – el Bages

Cada matí desperta davant de l’atenta mirada del Menut, que se li acosta i comença a roncar mentre ella li acaricia el seu pèl fi de color negre. Al menjador, estirats sobre el sofà, el Blanquet i el Tim, els altres dos gats que viuen a casa seva. Tres àngels rescatats del carrer i que ara omplen d’alegria la seva petita llar, i per sobre de tot, omplen de llum la seva vida.

Sempre ha sentit empatia pels animals. Des de ben petita li van ensenyar que són éssers vius a qui no s’ha de fer mal. Recorda l’Abu, el primer gos que va tenir, amb aquella mirada dolça i plena de tendresa. I els farts de plorar que es va fer quan va morir. Després de la seva pèrdua, més gats i gossos han inundat d’amor incondicional el seu cor.

A més també col·labora amb una associació que rescata gats i cada tarda va al refugi a alimentar-los i donar medicació a aquells que ho necessiten. A cada un d’ells els busquen adoptants responsables que els vulguin cuidar, que siguin un membre més de la seva família. Des que forma part de l’associació són molts els gats que hi han passat i ha viscut situacions de tota mena. Moments de tristesa per aquells a qui no han pogut salvar la vida. Moments de felicitat per tots els qui han marxat gaudint de l’escalfor d’una llar, de la calidesa d’una família. Ella i els seus companys treballen incansablement per donar-los el millor.

Aquesta tasca l’omple, col·laborar i ajudar amb tot el que sigui possible; tot i així també és una persona somiadora, i el que més desitjaria és viure en una casa enmig de la natura, amb un ampli espai on tenir animals. De moment se sent satisfeta amb el que fa, però en la seva imaginació, aquest és un somni que li agradaria fer realitat algun dia.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Mila Peiro: llum, tendresa, colors, imaginació, alegria.

Hora daurada

Posta de sol des del Turó de la Peira – Barcelona

Surt de casa. Calma i solitud envaeixen els carrers del seu barri. Més enllà, la remor dels cotxes que transiten per l’avinguda principal. Avança, a pas lent, fins els graons que la condueixen al parc, aquest plàcid indret on retroba l’harmonia, la seva essència. Arriba fins a la seva taula, s’asseu al banc de fusta i para atenció a tots els detalls que l’envolten: el cant de les garses damunt les branques dels pins, els coloms que s’aturen a prop seu, i els múltiples camins que voregen aquest singular entorn.

Resta uns minuts amb el cap recolzat damunt la taula, sentint els batecs accelerats del seu cor. La melangia pels records viscuts que no tornaran i l’ansietat per un futur incert la fan estar, per moments, en un estat d’alerta.

Cau la tarda, i el sol es va ocultant rere els arbres. S’aixeca, passeja sota un cel ataronjat i uns núvols encesos. S’abraça en un majestuós pi, alça la vista i sense deixar-se vèncer per inquietants sentiments, s’embriaga de la bellesa d’aquest magnífic ocàs.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Aoi niponcafe.blogspot.com: melangia, solitud, remor, harmonia, ocàs.