L’espill daurat

L’espill daurat,
antic i senyorial,
m’esguarda.
Entelo el seu vidre i escric,
amb la punta dels dits,
els mots precisos,
els versos necessaris.
I és llavors quan,
sobre un full de paper,
escric amb la tinta del meu cor
i la veu de la meva ànima.

Anuncis

Batecs de pluja

Sento els batecs de pluja.
Volen fer neteja
d’uns afligits records que,
dispersats entre els núvols de l’ànima,
avui per fi deixen sorgir el plor.
Com terra assedegada
expectant a les gotes d’aigua,
és així com el meu cor dissortat
avui alena amb força
aquests nítids i revitalitzants
batecs de pluja.

Set de vida

Es congelen els sentiments.
Cos i ànima respiren al lent
compàs dels tímids batecs de vida.
Es glacen també els mots,
essència dels dies gèlids.
La terra erma anhela
el crit de la pluja,
el mateix crit que clama
la meva veu muda;
set de vida per rebrotar de nou.
Tatuar-me la pell
amb l’empremta de les gotes.
Renéixer. Despertar els sentiments.
I amb nous mots
tornar a estimar la vida.