Moments quotidians

Imatges corresponents a les Crides 118 i 119 de Vull Escriure

Al taller d’escriptura de records ens han demanat que, per a la propera sessió, escrivim una vivència que ens hagi fet somriure, un fet que recordem amb especial il·lusió.
Obro el meu diari i, a la primera pàgina, el relat del meu últim aniversari.

8/9/17
Quan m’he llevat el gat mandrejava al sofà i, al centre de la taula del menjador un ram de roses, clavells i margarides m’ha dibuixat el primer somriure del dia. Mentre olorava les flors, el meu home i la meva filla m’han abraçat. Han estat els primers a felicitar-me.
El matí l’hem passat al CRARC, centre de recuperació d’amfibis i rèptils que feia temps que volíem visitar. Hem vist tortugues, serps, cocodrils…
Al migdia hem tornat a casa i com que la temperatura era càlida hem dinat a la terrassa.
A la tarda hem pujat al parc del barri. La Rosa s’ha divertit als gronxadors i pujant i baixant del tobogan. En Jesús i jo ens la miràvem, somrients, asseguts en un banc. Quan la nena s’ha cansat hem passejat fins que els últims raigs de sol han anat minvant rere les muntanyes.
Un pastís amb espelmes ha completat el sopar. I una altra sorpresa, un regal molt útil per mi: una llibreta pintada i cosida a mà.
–Perquè hi escriguis molt, mama! –m’ha dit la nena.
Precisament l’estreno amb el relat del meu trenta-sisè aniversari. Un dia que he viscut al costat dels meus, un dia més en què em sento afortunada de gaudir de la seva companyia i l’amor que ens fa créixer dia a dia. Compartir aquests moments amb els qui més estimo és el regal més valuós.

***

M’emociona rellegir aquestes paraules, recordar moments quotidians que es converteixen en records especials. Davant de l’ordinador, començo a teclejar unes vivències que m’omplen de joiosa felicitat.

Quan acabo d’escriure em sento emocionada. Vaig al menjador, la taula ja està parada.
–La pizza quatre formatges és a punt –diu el Jesús sortint de la cuina.
Sopem mentre ens expliquem les batalletes del dia.
–Com ha anat la tarda a la biblioteca? –pregunto al meu home.
–Doncs amb en Jordi hem imprès els cartells dels actes de la setmana: demà xerrada sobre l’ús adequat de les xarxes socials. Dijous inaugurem exposició de fotografia d’en Roger Ballesteros i divendres la Lídia Roca presenta el seu poemari ‘Un pont de silencis’.
–Interessant –afirmo.
–Ha vingut en Jaume a la bilioteca, el flautista de l’Eixample. Vol marxar a viure al poble dels oncles. Dissabte al matí he quedat amb ell –comenta en Jesús i tot seguit em pregunta–. I a tu com t’ha anat la tarda?
–En sortir de l’escola amb la Rosa hem anat a la granja del Sergi, hi havia la Maria i el Ferran, de l’escola d’escriptura. Després cap al mercat a buscar peix i fruita, anàvem amb el cistell ben ple. També hem entrat a una sabateria a comprar unes sandàlies i finalment he demanat hora a la perruqueria per tallar-me els cabells. La Júlia es jubila aviat, hauré de buscar un altre lloc –dic resignada.
–Una tarda completa –diu en Jesús.
–Doncs abans de tornar a casa i posar-me a escriure hem anat a veure l’àvia Remei. Està encantada amb els gats que va adoptar, la Mixeta i el Blanquet, que cada dia té menys por i quan algú s’hi acosta ja no surt disparat com una fletxa.
–L’àvia m’ha donat aquelles galetes que fa ella i m’ha dit que diumenge anirem a la fira, pujaré a les cadiretes! –exclama la Rosa, amb alegria.
En Jesús i jo somriem.
–Quina programació tenim avui a la tele?
Agafo el diari i llegeixo en veu alta.
–Al canal local, ‘Pintem objectes de fusta’. Al 33, documental sobre estrelles, parla un reconegut astrònom. Tot seguit reportatge sobre incendis. A la 2, la pel·lícula ‘Germans de sang’. I a TV3 la segona part d’Històries de Palau.
Havent sopat, desparem taula i seiem al sofà. El gat mandreja al seu rascador. La Rosa obre el seu quadern i coloreja una petita granota. En Jesús i jo ens disposem a conèixer el desenllaç de la Ninona i el Jeremies, protagonistes d’Històries de Palau.


Aquest text correspon a les dues últimes Crides de la temporada de Vull Escriure. La Crida 118 havia d’incloure la paraula “rosa”, i com a minicrida opcional, el protagonista s’havia de despertar atrapat en un taüt. La Crida 119 havia d’incloure la paraula “sandàlia”, i com a minicrida opcional, un publicista obsessionat en trobar els peus més bonics del món.

Per escriure la darrera Crida de la temporada de Vull Escriure, vaig partir de la Crida anterior. Aquí al blog les publico conjuntament sota un mateix títol: ‘Moments quotidians’. A més, en aquest darrer text hi he inclòs personatges i històries de totes les altres Crides publicades així com les quinze paraules obligatòries de cada setmana: germà, peix, fusta, cabells, gata, fletxa,  galetes,  xarxa, astrònom, cadireta, cistell, formatge, granota, rosa i sandàlia.

Des que va començar la sisena temporada de Vull Escriure, l’octubre passat, he respost a tretze de les quinze Crides proposades, publicades també en aquest blog i que detallo a continuació:

Crida 105Sergi
Crida 106Històries de palau
Crida 107Retrobament
Crida 108Cabells curts, llengua llarga
Crida 109Mixeta i Blanquet
Crida 110Un pont de silencis
Crida 111De la foscor a la llum
Crida 112El correu electrònic
Crida 114Firaires
Crida 115Incendis
Crida 116Etapes
Crida 118Record d’aniversari
Crida 119Converses quotidianes

Anuncis