Marató d’escriptura #tweetrelat #EscriptorsVE

El passat dissabte 9 de desembre va tenir lloc la Marató d’Escriptura #tweetrelat #EscriptorsVE, organitzada per Vull Escriure i els escriptors que participem a la web i que tenim llibres publicats. La marató consistia en escriure una petita història que contingués les paraules que ens anaven proposant i publicar-la a Twitter amb les etiquetes #tweetrelat i #EscriptorsVE.

Entre tots els participants a la marató se sortejaran 3 lots de llibres format pels llibres dels 12 escriptors de Vull Escriure que hem col·laborat en l’organització d’aquesta marató.

A continuació comparteixo els textos que vaig escriure per a cada minicrida així com el llibre i autor que ha proposat la paraula, ressaltada en negreta.

  • Damunt dels arcs de pedra uns versos engalanen aquell emblemàtic indret, conegut com el pont dels poetes. Un pont de versos – Salvador Riera
  • Sota un cel tenyit de núvols blancs i envoltada d’ametllers, vorejava el camí del llac mentre collia bocins de natura per omplir la seva llar, bocins de vida que omplien el seu cor. Les flors dels ametllers i altres relats – Farners Casas
  • S’havia entretingut massa estona davant del televisor i se li estaven acumulant les minicrides de la marató d’escriptura. Quina seria la primera paraula que triaria per seguir? La força de les paraules – Miracle Sala
  • Sempre li ha encantat vestir de groc i fer-se notar. A la feina l’han titllat d’exhibicionista, però des de fa poc, els seus companys també llueixen aquest color. L’exhibicionista – Robert Siscart (Relat inclòs en el llibre “Relats absurds”)
  • Cada dia li dedicava un tuitpoema que creia que ell no llegia. Però ell, des de l’anonimat de les xarxes, també escrivia per a ella. Tuitpoemes i altres tuiteries – Cristina Company
  • No era una persona presumida, però sempre duia aquell espill tan preuat a la seva bossa de mà. S’hi emmirallava, i veia el reflex de l’àvia el dia que li va regalar. Espill daurat – Núria Lorente
  • No deixaria passar el temps amb qualsevol feina que no l’omplís. Volia dedicar-se a allò que la feia feliç i, costés el que costés, lluitaria per aconseguir-ho. Un día cabrón lo tiene cualquiera – Quin Valiente
  • Eren absurds, els somnis que tenia. Però sempre els anotava en una llibreta i a partir d’ells n’escrivia contes. Així va néixer el seu primer llibre: Un mar de somnis. Tres, dos, un – Cèlia Roca (Relat inclòs en el llibre “Relats absurds”)
  • L’estimava, i sabia que endinsar-se a la seva ment era com entrar en un laberint de difícil sortida. Però si ell li permetia, junts recorrerien els complicats camins de la vida. Laberints de pell – Júlia Badal
  • Sempre havia estat molt superficial, però quan va començar a submergir-se en la lectura de llibres sobre espiritualitat, es va anar convertint en una persona completament mística. Mística – Pocatraça
  • Envoltada de llops que atacaven i ferien els seus sentiments, es va allunyar d’aquell grup de gent que s’aprofitava de la seva bondat i sensibilitat. Amb el temps ha après a estimar-se i a estar a prop dels qui l’aprencien i accepten. Els llops ja no viuen als boscos – Teresa Saborit
  • Només li quedava una minicrida per completar la marató d’escriptura, però els ulls se li tancaven, i no tenia ni idea de què inventar amb el mot colada. Colada de lletres – Jenni Rodà

Enllaç a la web de Vull Escriure sobre la marató: http://www.vullescriure.cat/tweetrelat-escriptorsve.html

Per acabar, agrair a Vull Escriure l’organització d’aquesta iniciativa i a les persones que hi han participat la seva col·laboració: escriptors de Vull Escriure i els qui han respost a les minicrides.

Anuncis

Marató d’escriptura: #7lletres #tweetrelat

Des del 18 de maig fins al 5 de juliol ha tingut lloc una marató d’escriptura organitzada pels convocants del Premi 7 lletres i Vull Escriure. A través dels seus comptes de Twitter, cada dilluns i cada dijous s’ha publicat una proposta per escriure una petita història relacionada amb el gènere negre. Un cop acabada la marató, es van sortejar 3 lots de llibres entre tots els participants. El sorteig va tenir lloc el divendres 7 de juliol durant l’entrega del XII Premi 7lletres.

A la marató hi hem participat 85 escriptors amb un total de 745 textos. A continuació adjunto els textos que he escrit per a cada paraula o imatge proposada.

  • Va agafar la pistola, decidida a acabar la tasca que fins ara ningú no s’havia atrevit a portar a terme.
  • Amb tinta negra, les parets d’aquell ruïnós casalot contenien inquietants missatges que el feien avançar amb cautela.
  • La silueta que s’intuïa damunt l’asfalt era una prova més d’un crim amb massa interrogants per resoldre.
  • Ella ja tenia les copes preparades. Quan ell va arribar les va canviar de lloc. Com sabia ara quina contenia el verí?
  • El cos damunt l’asfalt, uns metres més enllà la seva camisa amb una cartera plena de bitllets. Què pretenia l’assassí?
  • Tenia tanta ambició pels diners que estava disposada a tot. Si calia tacar-se les mans de sang no dubtaria.
  • Sense coartada i amb el seu llarg historial de furts, qui es creuria que, aquest cop, era innocent?
  • Quan es va veure amb les manilles posades va entendre el mal que havia provocat amb aquella venjança.
  • -The de confessar un secret -va dir, seriós. Serien certs, doncs, els rumors que li havien arribat? Va pensar ella.
  • Abans de desfer-se del cadàver va tallar-li la mà dreta. Una més per guardar amb les de les anteriors víctimes.
  • Llegia una novel·la negra sota la llum d’un fanal. De cop, unes taques de sang van caure sobre les pàgines del llibre.
  • No li calia dinamita. La informació que sortiria a la llum faria explotar una autèntica bomba de rellotgeria.
  • Havia deixat rates mortes a l’entrada de cada casa. Volia acabar amb la calma d’aquell poble de carrers empedrats.
  • Satisfeta, observo el seu cos surant a la piscina. Fins i tot la lluna, únic testimoni del crim, em somriu.
  • Pensava que el seu era un joc clandestí i que no l’enxamparien. Però ja feia dies que algú seguia els seus passos.

Deixo l’enllaç al blog de Vull Escriure per si voleu llegir la resta de textos dels altres escriptors: http://www.vullescriure.cat/blog.html 

Finalment donar les gràcies per aquesta iniciativa; per part meva ha estat la primera vegada en què m’he llançat al gènere negre i ha estat especialment divertit, així com interessant anar llegint els textos dels altres participants. A l’espera d’altres propostes per animar-nos a seguir escrivint.

5ª edició ‘La Nit de les Lletres’

El passat dissabte 22 d’abril va tenir lloc la 5ª edició de ‘La Nit de les Lletres’, proposta organitzada conjuntament per Vull Escriure i Me Suenan Tus Letras. A través de Twitter i des de les 8 del matí fins les 7 de la tarda, cada hora en punt es publicava una minicrida que s’havia de respondre utilitzant les etiquetes #nitlletres i #tweetrelat. Les minicrides consistien en escriure un text, d’un màxim de 140 caràcters, amb la paraula que et proposaven. Segons el nombre de minicrides respostes rebies un diploma atorgant-te un títol. En el meu cas he estat nomenada ‘Espasa ràpida’ en haver contestat 9 de les 12 minicrides, que adjunto a continuació. En negreta, la paraula proposada en cada cas.

  • Aquest Sant Jordi ha creat uns nous punts de llibre: a més de la típica rosa hi ha dibuixat una bola de drac.
  • Una font d’aigua, troncs, fulles…i aquella preciosa petxina formen el seu petit refugi, el racó per desconnectar.
  • Més que buscar un cadenat més petit, la millor opció seria canviar aquella vella i desgastada porta de fusta.
  • Al rebedor hi faltava l’objecte més apreciat: un mirall amb marc daurat. Seguiria buscant fins aconseguir-lo.
  • Li queien llàgrimes sempre que obria el calaix de l’escriptori on guardava la pipa de l’avi.
  • Sempre que anava a una festa on portaven la beguda amb porrons la rebutjava: no sabia beure a galet!
  • Fa temps que no porta rellotge; avui s’assabenta de les hores en punt quan publiquen una minicrida al Twitter.
  • Va buidar el prestatge de cassets i el va omplir de llibres; aquests sempre tindran vida.
  • Ni ordinador ni videojocs… allò que el té més entretingut és aquell io-io que s’emporta a tot arreu.

‘La Nit de les Lletres’ es va cloure amb una trobada  presencial al Jamming Lounge de Gràcia, a Barelona (a la qual no vaig assistir) per escriure una última minicrida presencial.

Encantada de formar part d’aquesta proposta, una bona manera de fer anar la imaginació escrivint al llarg del dia i amb ganes de tornar a participar en més iniciatives.