El concert

Le concert, Nicolas Tournier, 1630-35

A la Taverna cada diumenge hi té lloc un concert a càrrec d’una orquestra que, amb tota la seva passió i delicadesa, fa vibrar els cors de les persones que acudeixen a la cita. Peces amb melodies suaus i evocadores, cançons més alegres i rítmiques, cada interpretació és una delícia pels seus sentits.

Va ser en un d’aquests concerts, una tarda primaveral, on es van conèixer la Natàlia i en Juli. Des que les seves mirades es van trobar per primera vegada, la música va esclatar dins seu amb una força huracanada. Setmana rere setmana, il·lusionats i amb l’anhel de descobrir les seves ànimes sensibles, les notes de cada peça bategaven al seu interior in crescendo, com els seus sentiments.

Tres anys després, la Natàlia i en Juli segueixen acudint als concerts de la Taverna, el lloc que els ha unit gràcies a la música que porten dins seu, la música de l’amor.


Primera aportació que faig a Relats conjunts, que cada mes proposa escriure un text a partir de la imatge d’un quadre. http://relatsconjunts.blogspot.com/2018/04/el-concert.html

Anuncis

Vida escollida

Segon diumenge del mes d’abril i primer dia de primavera amb temperatura suau i agradable; la pluja dels últims dies ha quedat enrere i els núvols s’han esvaït deixant pas a uns càlids raigs de sol.
A l’àrea d’esplai de Can Caballé les taules s’omplen de famílies i excursionistes que hi fan parada després de gaudir de les moltes rutes que es poden fer per l’entorn: corriols plens de fonts i salts d’aigua i camps tenyits d’un groc intens amb les primeres roselles als marges dels camins.

La Marta i l’Oriol, encarregats de la gestió del bar de l’àrea d’esplai, treballen cada cap de setmana sense descans. Al final de la jornada, quan retornen a la masia on viuen des de fa dos anys, pensen en els cinc dies que tenen per endavant i que dediquen a preparar les comandes del bar i les feines de la llar. A les hores lliures surten d’excursió amb el seu gos. Amb molta menys gent de l’habitual entre setmana, s’embriaguen de la calma de la natura. Satisfets de compartir la vida que han escollit, la vida que els omple de felicitat.


Microrelat publicat a ‘Palabra Obligada’ a partir de la paraula proposada durant el mes d’abril: primavera.
https://palabraobligada.wordpress.com/2018/04/24/vida-escollida/

Vull Escriure: El llibre de Sant Jordi 2018

Els llibres de Sant Jordi 2018 – Imatge de la web de Vull Escriure

Tal i com vaig comentar anteriorment, enguany he participat a la sisena temporada de Vull Escriure. Des del l’octubre del passat 2017 i fins a principis de març d’aquest 2018 he anat responent a les Crides proposades cada setmana, i que es poden llegir en aquest mateix blog.
Al següet enllaç, els microrelats corresponents a les dues últimes Crides i la llista de tots els textos que he escrit: https://espilldaurat.wordpress.com/2018/03/12/moments-quotidians/

Vull Escriure ha editat un llibre amb una selecció dels millors microrelats escrits pels escriptors que hem participat en aquesta sisena temporada. Els textos que he escollit per incloure al llibre són ‘Mixeta i Blanquet‘ i ‘Un pont de silencis‘.

Teresa Saborit, fundadora i dinamitzadora de la web de Vull Escriure també ens ha obsequiat amb un vídeo amb fragments d’alguns microrelats inclosos al llibre.

Per acabar, agrair a la  Teresa la seva tasca a través de la web de Vull Escriure. Per part meva, m’ha agradat participar-hi, ha estat interessant i una forma més de mantenir la constància en l’escriptura, una manera més de seguir l’hàbit i tenir idees per escriure. Espero seguir participant en altres propostes i reptes.

Natura i emocions

Flors de cirerer i ametller, un camp ple de roselles, un grup de cigonyes sobre les aigües del llac, una formiga damunt d’una fulla verda… Dins els ulls de la Teresa s’hi percep l’emoció que li desperta cada una de les fotografies que té davant seu, imatges que formaran part de la seva propera exposició, titulada “Natura i emocions”.
Des de la terrassa de casa, alça la vista, contempla el cel blau i llavors s’adona de la seva presència. L’observa com vola entre les flors.
Agafa la càmera, companya inseparable i, amb la paciència que requereix captar una bona fotografia, espera. La mirada de la Teresa segueix el vol de la papallona i, quan finalment aquesta s’atura damunt els pètals d’una orquídia, prem el botó de la càmera.
Satisfeta i il·lusionada, la Teresa somriu. Podrà afegir una altra fotografia a la seva exposició.


Microrelat publicat a ‘Palabra Obligada‘, amb la paraula proposada durant el mes de març: papallona.
https://palabraobligada.wordpress.com/2018/03/26/natura-i-emocions/

També vaig escriure un haiku que es pot llegir en el següent enllaç:
https://palabraobligada.wordpress.com/2018/03/13/haiku-11/