Bocins de mi

Núria Lorente Aroca (Sant Vicenç de Castellet, 1979)

Bocins de mi
Contemplar el mar i sentir la seva brisa. Passejar entre boscos, asseure’m sota la carícia d’un arbre i respirar l’aire pur de la natura. Llegir un bon llibre i envoltar-me de la bellesa de les seves paraules. Escoltar música i percebre el missatge que s’amaga rera cada melodia. Tancar els ulls i volar entre núvols d’esperança.

Els meus microtexts i jo (jugant amb els títols)
M’agraden els primers dies de tardor quan encara fa bonança. L’hivern espero que passi el més ràpid possible i anhelo la primavera i l’estiu, l’únic que no m’agrada d’aquesta època són els incendis que tenen lloc alguns anys. També m’agraden aquells dies i aquelles nits en què plou, sentir el so de l’aigua que va caient i escriure mots per a la pluja.
Sovint sento nostàlgia per èpoques en què el rellotge semblava que no existís, i enyorança per petits grans instants que voldria reviure.
Molts cops a la vida m’he sentit perduda a causa de somnis trencats i a més em costa molt dir adéu. Cada dia obro la bústia de correu, tant electrònic com de casa. Tot i les noves tecnologies mai no oblidaré la meva primera màquina d’escriure, una de color taronja.
M’encanta tenir els meus escrits en llibretes, sempre en porto alguna a la bossa de mà així com bolígraf, el llapis i la goma. Hi ha moments en què penso que em quedaré òrfena de paraules, però en un moment o altre, apareixen noves idees.
M’agraden els colors que es formen en les sortides i postes de sol i veure com els fanals encesos il·luminen els carrers en una nova nit o s’apaguen en un nou dia que neix.
M’agrada respirar l’olor de mar i gaudir de la platja fins més enllà de l’horabaixa quan tot esdevé quietud.

Anuncis