Microrelats de butxaca

Textos del ‘Projecte 5×5’, impresos de forma individual.

Anuncis

Un aniversari especial

Lluna a Sant Vicenç de Castellet

“T’esperem a les 9 a casa de la Sandra. Per molts anys, Tata”. Doblega el paper i el deixa sobre la tauleta de l’habitació. La Mariona no té ni idea del que l’espera pel seu aniversari, però la Laura, la seva germana gran, li ha preparat una sorpresa.

Falten cinc minuts per dos quarts de nou del vespre, però amb el mal que li fa la cama esquerra després del fort espasme que ha tingut la nit passada, decideix anar fent camí.
Voreja el riu i contempla les muntanyes: arbres cremats, la terra plena de cendra… l’incendi que va tenir lloc la setmana passada va abrusar una extensa zona de bosc deixant un paisatge desolador. Envoltats de flames i fum van viure hores de pànic abans el foc no va ser controlat. En Marcel, el seu pare, va arribar a casa capcot, abatut després d’estar ajudant en l’extinció de l’incendi.
Absorta en aquests pensaments, la Mariona avança per la zona dels fruiters, nom que li és donat ja que les masies que en formen part tenen el nom d’una fruita: can Pomer, can Magrana, can Cirera, can Pruner…
Travessa el pont sobre la via del tren i uns metres més enllà, can Presseguer, la masia on viu la Sandra, amiga de la infantesa. Sobre la taula de pedra del jardí hi troba una nota: “Som a la terrassa”. Enfila les escales de fusta i un cop dalt unes quantes persones conversen assegudes en tres files de cadires: la seva germana, els pares, familiars i amics més propers. Després de les felicitacions de cada un d’ells s’asseu a la primera fila, i al cap d’uns moments, surt un noi amb una guitarra i comença a interpretar una primera peça que dóna pas a aplaudiments seguit d’unes breus paraules:
-Bona nit i gràcies per convidar-me a celebrar l’aniversari de la Mariona. Estic molt content de ser aquí, espero que gaudim d’una bona vetllada.

El cantautor que més admira la Mariona és una persona propera i senzilla. Amb tres discs es va consolidant com un dels referents del país. Ella assisteix a molts dels concerts que ofereix. Avui, dia del seu trentè aniversari, ha vingut a impregnar amb la seva veu en un concert en format íntim. Sota una lluna en quart minvant, la felicitat de la Mariona va creixent amb cada cançó.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Maria José Franquet: espasme, capcot, abrusar, cirera, lluna.

A flor de pell

Platja del Bogatell – Barcelona

Posa els peus descalços damunt la sorra fresca; els primers raigs de sol neixen rere l’horitzó. Fa dos anys, una postal gairebé idèntica. Davant d’una mar en calma i una platja solitària, els seus braços envoltant un cos menut, aquells petons amb gust de sal, els ulls brillants per la màgia que junts van crear.

Inesborrables instans tatuats en el seu interior. Des de la primera vegada que les seves mirades, tímides, es van creuar. Les primeres paraules, les primeres trobades. De seguida va sentir per ella un immens apreci, una profunda admiració. I finalment, amor. Un amor que va arribar sense buscar-lo, com arriben els veritables amors, aquells que et sacsegen, que et fan qüestionar i replantejar tantes inquietuds de la teva vida.

Una curta i intensa història que va acabar sense ni tan sols un adéu. Només pors, interrogants i dubtes per resoldre. Ara, tot sol davant del mateix indret on va viure un dels millors records d’aquell estiu, sap que hi ha ferides difícils de cicatritzar, ferides obertes clavades a la memòria de l’ànima, sentiments que bateguen a flor de pell. Absències que omplen, dia a dia, els buits de l’enyor.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Vicenç Zumajo: apreci, admiració, enyor, cos, vida.