Sergi

Imatge compartida de Google

A en Sergi la seva feina l’apassiona. A punt d’arribar als quaranta anys, en fa més de vint que exerceix de cambrer. Ha treballat en diversos bars i restaurants fins que fa cinc anys va obrir el seu propi negoci: una petita i acollidora granja on, de dimarts a diumenge, els veïns del barri s’hi apropen a esmorzar o degustar un bon berenar.
A en Sergi sempre li ha agradat el tracte amb els altres, i sap que alguns dels qui entren a la granja no hi van només a prendre un cafè i menjar una pasta, algunes persones busquen el caliu d’una bona conversa. També hi ha qui necessita compartir algun fet de la seva vida diària, expressar les seves inquietuds, demanar consell i, fins i tot, confessar algun secret. Tanmateix, en Sergi és una persona discreta, conscient que algunes de les històries que arriben a les seva oïda o que observa amb els seus propis ulls des de darrera la barra, no poden sortir d’allà.

Cada vespre, quan plega i se’n va a casa, una vella llar que ell mateix ha reformat i que es troba a dalt de la granja, s’adona dels llums encesos dins l’empresa situada just davant del seu establiment: un negoci que factura munts de diners diàriament, una empresa que amb els anys s’ha expandit no tan sols a nivell nacional sinó també a l’estranger. A en Sergi li van oferir la possiblitat de treballar-hi i treure’s un bon sou, un sou amb el qual no hauria de patir per arribar a final de mes. Però ell és feliç amb el que fa i no ho canviaria per res del món.
Tanca la porta, abaixa la persiana i sap que l’endemà al matí, el director i el gerent d’aquesta empresa, els seus germans bessons, aniran a esmorzar a la granja.


Text publicat a la web de VullEscriure, corresponent a la Crida 105. Text que havia d’incloure la paraula “germans” i, com a minicrida opcional, els protagonistes del microrelat havien de ser tres germans bessons.

Anuncis

Silents plors

Silents plors de dolor cauen
damunt les tombes del cementiri,
on fileres de nínxols omplen de
desolació els cors dels qui bateguen.
Gotes de nostàlgia envaeixen
tantes ànimes plenes de solitud
i tristesa; enyorada malenconia
que abraça pells tatuades
de somnis esquinçats.
Amb els ulls entelats de llàgrimes
l’esguard es perd en les fotografies
d’un llibre desclòs de records,
instants que el temps ha aturat
al rellotge de l’ànima,
retalls de vida guardats
en un bocí del cor.

L’observador

Imatge compartida de Google

He passat molt de temps en unes golfes, tancat en un reduït espai sense cap finestra, abandonat en un racó omplint-me de pols. Però fa uns mesos van venir a buscar-me i em van portar en una àmplia habitació, envoltat de teles amb diferents paisatges: un camp de blat ple d’espigues daurades, un bosc vestit de tardor, una plaça amb un avet decorat amb llums de Nadal…

Des que sóc en una de les parets d’aquesta càlida estança, cada dia ve una noia i passa llargues estones asseguda davant d’un cavallet traçant pinzellades. Em mira i remira. I em parla.
-Em fascina la bellesa d’aquests paisatges -em diu- però ha arribat el moment d’anar més enllà, de superar-me, d’assolir el repte que em vaig proposar quan vaig iniciar-me en el món de l’art: ser capaç de pintar qualsevol cosa.

Al cap d’uns dies ella se m’acosta, m’acaricia el marc daurat amb la seva mà esquerra i em despenja. Altre cop a terra, altre cop em deixarà tirat, penso. I llavors em descobreixo en una tela. Ella em somriu i amb delicadesa, m’agafa i em condueix fins a la paret del rebedor. Ara presideixo l’entrada de la casa, i totes les visites s’emmirallen en mi.


Microrelat inclòs en el ‘Projecte 5×5’, inspirat per les paraules proposades per Carmen Femenía: finestra, blat, mà, repte, avet.

Finalització Exposició ‘Transparents’

Des del 6 al 22 d’octubre s’ha pogut visitar l’exposció ‘Transparents’ a l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino de Manresa. Exposició inclosa dins del Festival Tocats de Lletra i organitzada per Foto Art Manresa.

Comparteixo el text escrit per a l’ocasió, amb fotografia de Ramon Mompó.

L’espill daurat m’esguarda.
Entelo el seu vidre i escric,
amb la punta dels dits,
els mots precisos,
els versos necessaris.
A poc a poc, el vidre es desentela
i sobre un full de paper
escric amb la tinta del meu cor
i la veu de la meva ànima.

11/11/17 – ‘Espill poètic’: Cinquè aniversari Espill daurat

El proper dissabte 11 de novembre, a les 12 del migdia, tindrà lloc a l’auditori de la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet ‘Espill poètic’, recital per celebrar el cinquè aniversari del projecte Espill daurat.

Ferran Cerdans, de Llibres Artesans, Maribel (Aoi) i Miquel Palau, amb qui formem el grup Tastet de haikus, i Joana Sargantana m’acompanyaran aquest dia. Cada un de nosaltres explicarem la nostra trajectòria en el món de l’escriptura i llegirem alguns dels nostres textos.